ShaToon: L'il·lusionista

Europa, que es troba entre el martell americà i l'enclusa japonesa de l'animació, no ha estat capaç de formar una base completa per a la creació regular de dibuixos animats. És divertit, però fins i tot sense els seus propis cànons, lleis i “fórmules per a l'èxit”, l'animació europea aconsegueix crear quelcom original i inusual. Després d'haver llançat el luxós "Trio de Belleville" l'any 2003, Sylvain Chaumet n'és una prova viva. 7 anys més tard, va llançar el segon gran projecte de dibuixos animats: "The Illusionist".
L'afirmació que els vells temps eren millors té el seu propi gra de veritat, però per a les persones de generacions anteriors és l'única i immutable veritat. Qualsevol canvi en la societat, qualsevol moda, qualsevol gadget per a ells és com un cop a l'estómac, perquè cal ajustar-se i canviar. A la gent gran no li agrada canviar! Això és especialment cert dels representants de les professions antigues, originàries de l'edat mitjana... i no, no estem parlant de les muses nocturnes del clàssic de la literatura francesa Charles Baudelaire. Mags, pallassos, acròbates: aquells que abans reunien multituds, avui dia ningú els necessita. L'era dels misteris, miracles i circs ha passat i va ser substituïda pel rock'n'roll, l'amor lliure i les revoltes socials.
Tatishchev és un mag vell que és excel·lent per treure una llebre del barret de copa, convertir una vareta màgica en un ram de flors i treure un cèntim de darrere de l'orella de l'interlocutor. No està clar si abans va tenir èxit, però ara està passant per moments difícils: recapta pocs espectadors, les tarifes són cada cop més reduïdes i l'abisme de la pobresa s'acosta. Desesperat, Tatishchev fa un recorregut pel llunyà nord d'Escòcia, als pobles més llunyans i desconeguts. És allà on coneix la seva musa i el seu suport en aquests temps foscos: la dolça noia provincial Alice. La jove escocesa agafa la de Tatiixxov trucs per a la màgia real, creient que pot materialitzar objectes des de l'aire. Veient a l'estranger Merlí de les llegendes, va decidir abandonar la seva vida anterior i va anar en secret al mag. Tatishchev estava, per dir-ho suaument, en estat de xoc, ja que ni tan sols sabia l'idioma per parlar amb ella. Però no estava gens en contra de la societat, sobretot d'una persona tan ingènua i amable com l'Alícia. D'una manera tan caòtica, va començar el viatge màgic del duet inusual.
"L'il·lusionista" impressiona no per la trama, sinó per la manera com la presenta Sylvain Chaumet. A partir d'una història trista i corrent, va crear un drama molt emotiu amb un missatge profund i personatges forts i memorables. La tragèdia de la vella escola moribunda del món de l'espectacle, la recerca del seu lloc al món, la recerca de la felicitat... Seguir tot això no és menys interessant que les aventures de Geralt de Rivia.
A més, "The Illusionist" sorprèn amb tot un arsenal de trucs i trucs, el més original dels quals s'ha convertit en el tradicional personatge lacònic de Shome. Tatishchev, per exemple, dirà només 5-6 rèpliques curtes durant tota la durada, la majoria de les quals semblen una mena de galimatisme incomprensible. Això s'aplica a tots els personatges en general. Al mateix temps, l'espectador esperarà cada comentari, com el Sol en un matí plujós ombrívol... Màgia, en una paraula. I aquí hi ha molta bona música. Sylvain Chaumet es va convertir personalment en el compositor de la pel·lícula i va treballar dur per escriure una bona banda sonora que complementés perfectament el dibuix animat, creant quelcom unificat i complementari.
És a causa del caràcter lacònic dels personatges que la part visual de la imatge juga un paper important. Art deliciós dibuixat a mà en un estil pseudorealista amb animacions magnífiques complementades amb excel·lents teló de fons. Fins i tot podeu veure els plecs de la roba canviant amb el moviment dels herois. L'"Il·lusionista" crea una veritable il·lusió que l'espectador és una persona viva des del punt de vista de la biologia i la física. Bravo, mestre Shome. És una llàstima, el destí de la teva creació va resultar tan trist com la història de Tatishchev. Una imatge divina, un so meravellós i una gran quantitat de trucs astuts: tot això no va salvar el "il·lusionista" de la pobresa. En lloc d'11 milions de lliures esterlines, la caricatura només va recaptar 5,6 milions de $. Una ironia deplorable.
* * *
"The Illusionist" és un dibuix animat excel·lent i un fort representant de l'animació "per a adults". Un art magnífic, una banda sonora preciosa, una trama senzilla però alhora emotiva i dramàtica, trucs artístics inusuals, com els personatges lacònics: una combinació de tot això fa que l'espectador s'enamori d'ell. El "Belleville Trio" va elevar Sylvain Chaumé a nivell mundial, en un moment, convertint-lo en un dels animadors europeus més famosos. "Il·lusionista" va tornar a recordar per què. És una llàstima que hagi trigat molt a esperar. Tot i que... a la gent gran no els agrada tant precipitar-se com no els agrada canviar.
No hi ha mags. (de)